Imilys

Imilys és originària d'Alais i conrea verdures. Ella es troba prop de Marsella recollint dades sobre els nodes i els camins dels Regnes Renaixents i vaig tenir notícies seves ahir, just quan acabava la meva primera jornada de feina al poble. Estava interessada en el meu viatge i em va convidar a conèixer el seu intens treball sobre la geografia de la zona. Un estudi realment valuós i no cal dir que molt més elaborat que les meves petites intrusions al món cartogràfic. Estarem en contacte, no hi ha dubte.


>>> El recull cartogràfic d'Imilys: Cartes et Cartographie.

Avui treballo per Danielalain8854, també conreador de verdures, i demà a primera hora deixaré Alais i el seu verger enrere. Mende m'espera.

Alais

>>> Font del mapa: BreizhooNaoned, al Forum des Royaumes Renaissants.

Quan he arribat a Alais, he rebut la mateixa benvinguda que a Nîmes. Entenc que deu ser quelcom usual en la majoria de pobles del Regne de França. Aquest cop, Damebounty ha estat l'encarregada de rebre'm en nom de Dragon Noir, l'alcalde de la vila.

Abans de posar-me a treballar a les ordres del forner Lucky88, he anat organitzant el traçat oficial dels Regnes Renaixents que he anat recollint des de que va aparèixer. M'he adonat que el mapa obeeix a una sèrie de coordenades (àrees quadrades) i així ho he representat en aquest exemple:



No cal dir que qualsevol que de vosaltres pot fer-me arribar l'àrea de la zona on es troba per omplir poc a poc les àrees que falten en aquest mapa, que s'intueix molt extens.



I precisament avui, em trobo just a l'equador del meu viatge. Saintes ja fa baixada!

Exèrcits

Avui no m'esplaiaré, que prou us dono la tabarra. Ahir a Nîmes vaig dedicar el dia a no fer res. Sí, així de clar i concís. Trobo que ben bé m'havia guanyat algun dia de festa, oi? Avui viatjo cap a Alais.

Com a dada curiosa us diré que això dels exèrcits no deixa de tenir certa gràcia. M'adono que qualsevol pot fer-se el seu quan veig l'esquadró de Julios, un home de nivell 3 i amb 178 punts reputació, rivalitza amb Serval, de nivell 0 i amb un altre solemne 0 de reputació (a dia d'avui), que és el cap d'un altre exèrcit. En fi...

Nîmes

Jo no sé si ho fa l'estiu o l'esperit viatger dels habitants del Regne de França, però els camins són plens de gent a totes hores. Avui m'he trobat amb l'exèrcit "El Dictatorienne", un grup format per habitants de Mende i un parell de rodamóns solitaris com jo, a part d'els Defensors de Nîmes.


>>> Font del mapa: Hersais, al Forum des Royaumes Renaissants.

Tot just arribar a Nîmes, un tal Bodo, em dona la benvinguda en nom de Malekith. Nimés està en plena revolta. Aquest tal Malekith va fer-se amb el control del poble només fa dos dies. Bodo aprofita per recordar-me que mentre estigui en el seu territori, puc disposar dels soldats de la vila com a escorta, per a evitar els bandits als camins limítrofs al poble. Fantàstic tu! Es veu que n'hi ha prou amb fer una petició al mateix Malekith.

Montpellier

M'anuncien que Onakel, nouvinguda als Regnes Renaixents, m'ha escollit com a padrí en aquesta aventura virtual. No puc amagar la meva satisfacció i eufòria i ahir mateix ja li vaig enviar un missatge de benvinguda. Llàstima que em trobi massa lluny de Barcelona, el seu poble natal, per oferir-li el meu suport en persona!

Montpellier és capital del comtat de Languedoc però no hi ha vida social. No hi ha habitatges, ni tavernes, ni mercats, ni res que pugui donar la sensació de poble habitat. Només són tres els edificis que omplen aquesta zona sense vida: El Palau de Justícia, el Castell i els Barracons. Vist el panorama, intueixo que voltant per aquí només podria acabar jutjat, avorrit o tancat a garjola.

Queda clar doncs, que aquí no se m'hi ha perdut res. Avui mateix em dirigeixo cap a la meva pròxima parada: Nîmes.

Estafa?

Això es posa emocionant. Kale_roloc, El tinent de policia de Béziers em demana que col·labori en la detenció d'un presumpte estafador. En el seu missatge assegura que m'ha estafat i jo no en tinc pas consciència. Només he passat un dia a Béziers i he trobat tan raonable el contracte de treball que vaig tenir amb Garcons (16 escuts pel dia treballat), com les compres d'aliments que he fet al mercat de Béziers. Molt estrany tot plegat...

Estic a punt d'arribar a Montpellier, la primera capital de comtat que trepitjaré en aquest viatge, i no tinc cap intenció de girar cua a aclarir aquest afer tan sospitós. Tampoc crec que m'hagi de portar problemes i així mateix li he expressat en un altre missatge.

Per cert, sembla ser que per fi tenim mapa oficial tots els habitants dels Regnes Renaixents! Guaiteu quin goig!

Béziers

Aquesta aventura no para de sorprendre'm... Just abans d'arribar a Béziers, m'he creuat amb Herr Talpida: Edler von dem flinken Häschen. No, us prometo que no m'he pres cap bolet al·lucinogen. Es tracta d'un fuster de Zollern (al Comptat de Grafschaft von Württemberg! Al Sacrum Romanorum Imperium Nationis!). Parlava francès, castellà i alemany i m'ha comentat que pretenia viatjar a la tomba de l'apòstol Jacob, a Santiago de Compostel·la. Viatja amb el seu propi batalló per a protegir a tots els peregrins que el vulguin acompanyar.

Aquest sí que passeja...

Tithiel em comenta en el seu últim correu que han obert les capitals de Barcelona i Zaragoza. M'explica preocupada que molts veïns del poble ja hi tenen la mirada fixada i tenen ganes de deixar Caspe. Molts ja s'estan venent les terres de tota la vida i d'altres marxen sense més. Em diu que quan obrin la capital de Navarra, es possible que quedem quatre gats mal comptats...

No em fa patir. Sé que ella hi serà quan jo torni.

A Béziers, al igual que a Narbonne, es pesca. A més, a tot el comtat de Languedoc, el català és llengua co-oficial juntament amb el francès. Tot just arribar al poble, Garcons, que conrea blat, m'ha ofert feina per tot el dia i he acceptat. Em pagarà 16 escuts. De Béziers encara en sé ben poc, però com sempre, us deixo el plànol del poble:


>>> Font del mapa: Dark BlooD, al Forum des Royaumes Renaissants.

Arriba oxigen

Mentre faig ruta cap a Béziers, rebo notícies d'Antares, Senyor d'Argven i il·lustre veí del meu poble. Em felicita pel viatge i m'envia ànims per afrontar-lo.

Quan m'assec sota un arbre i aixeco el cap, després de vàries hores en ruta, m'imagino que deuen fer els meus paisans de Caspe. Penso en la gresca i en les animalades que deuen estar dient a la taverna o en els mals de cap que els deu portar el seu negoci... Quina colla! Se'ls troba a faltar. Molt sovint, pensar en els bons moments que he passat al poble, em dóna l'alè suficient per continuar travessant muntanyes. Avui però, la bossa d'oxigen que em faltava es diu Antares.

Narbonne

>>> Font del mapa: Laugt, al Forum des Royaumes Renaissants.

Des de que trepitjo terres francòfones m'he adonat de tres coses: Aquí la majoria de gent és de nivell 3 i estan carregats de diners. L'altra, la més escandalosa: a les tavernes dels pobles no hi ha gairebé mai ningú. I la última és que els mercats estan totalment proveïts de gènere i s'hi pot trobar qualsevol cosa. Al matí he aprofitat per donar un tomb pel mercat i m'hi he trobat de tot, absolutament de tot! Calçons, camises, sabates, cinturons, mitges de dona, barrets, pantalons, espases, escuts... I ja no parlo de l'oferta en aliments. Mai havia vist res semblant fins ara!



Narbonne, al igual que Caspe, és una vila pesquera. Avui però, no passaré el dia rememorant aquelles llargues tardes de pesca i tranquil·litat al meu poble natal. Avui treballo per en Gueniguen, conreador de dacsa i criador de porcs, que em pagarà 16 escuts. Ara vull estalviar per comprar-li alguna cosa a Tithiel, la més fidel seguidora del meu viatge, i regalar-li quan torni.



Demà si no passa res, continuaré el meu viatge. Fins ara m'he trobat un bon grapat de gent pels camins de França i tinc ganes de trobar-me'n més! Els defensors de Carcassonne, els de Narbonne, l'exèrcit "Pescalune" dirigit per Vanyel... Amb tant de moviment no m'estranyaria trobar-me algun bandit ben aviat.

15 escuts

Després d'aprofitar el divendres i el dissabte per guanyar alguns diners, treballant a la pedrera i a l'hort d'en Moustik07, avui torno a estar en ruta direcció Narbonne (al node 317), a 20 llegües de Carcassonne. Al Reialme de França, els sous base i els estipulats pel Comtat són un escut inferiors que a la Corona d'Aragó: cada jornada de feina suposen 15 escuts.

També aquest cap de setmana he tingut el primer contacte amb un francès a la taverna i amb l'ajuda de l'anglès ens hem pogut entendre. En aquest sentit sort en tinc que les lleis d'aquí siguin més raonables que a la Corona d'Aragó pel que fa a la llengua que s'ha d'utilitzar als espais públics.

"Le Cadastre"

La majoria d'indrets del Reialme de França gaudeixen d'un plànol del poble (Cadastre) on s'hi poden trobar les diferents institucions, comerços i llars que hi conviuen. És una interessant forma d'ubicar gràficament tots els edificis i cases de la vila.

Serà interessant poder oferir-vos i comentar els plànols de cada poble que visiti durant el meu periple cap a Saintes!

Vegeu "Le cadastre de Carcassonne".

Carcassonne

>>> Font del mapa: Gurgald, al Forum des Royaumes Renaissants.

Per fi el meu primer poble francès... Ara sí que arriba l'hora de la veritat.

Com que no tinc ni un escut i només em queda una llesca de pa, avui treballaré pel comptat (el de Languedoc) a la pedrera.

Aterrant a Languedoc

Ara em trobo al node 502

Podeu anar a Carcassonne, al nord-est a 20 llegües: 319
Podeu anar pel camí, al nord-est a 10 llegües: 503
Podeu anar pel camí, al sud-oest a 10 llegües: 501
Podeu anar pel camí, al sud-oest a 20 llegües: 500

Després de dos dies trepitjant sòl francès, tot just avui només em resten 20 llegües fins arribar a Carcassonne. Demà hauré deixat els Pirineus enrere i podré posar en pràctica el meu inexistent francès.

Perdut!

Ara sí que no sé pas on sóc. Tenint en compte les opcions de ruta que tenia ahir, les d'avui no em quadren. És com si hi hagués una ruta de pujada (direcció Comtat de Languedoc) i una altra de baixada (direcció Principat de Catalunya). Evidentment, s'hauria d'investigar més a fons, però segons les dades que tinc, el mapa queda així:



Llegeixo al Fòrum de la Corona d'Aragó, al cercle de cartògrafs, que es possible que el node 583 pugui convertir-se en un enllaç amb Girona en breu. És possible, però no de la forma que ho exemplifiquen actualment al seu mapa. La meva tesi sosté que el node 583 estaria en qualsevol cas, per sota del node 500, tal com s'entén a la tria de rutes:



Em trobo al node 500 i em diuen que el node 583 el tinc al sud:

20 llegües al nord: 502
10 llegües al nord: 501
10 llegües al sud: 583
20 llegües al sud: 499

Per tant:



De totes maneres, són només tesis que tampoc quadren ja que, quan ens plantegen les rutes, ens indiquen que són camins verticals (de nord a sud) i segons aquestes hipòtesis, si viatgem del node 500 al 583 ens hauria de parlar de sud-est i no pas de sud, tal com diu ara. Per tant, a efectes pràctics, de l'Urgell fins a Carcassonne ens trobarem 6 nusos i de Carcassone fins a l'Urgell, 7.

I mentre els experts intenten esbrinar el perquè de tot plegat, jo em dirigeixo cap al node 502, a 20 llegües d'on sóc ara, direcció Carcassone.

Va de mapes

Al mercat, de bon matí, he pogut comprar 3 llesques de pa per al viatge. Ara porto 0,50 escuts a la butxaca i 4 llesques de pa al sarró. Durant el recorregut d'avui, travessaré la frontera i demà ja seré a terres franceses.

Abans de deixar enrere l'Urgell, m'he posat amb contacte amb els cartògrafs de la Corona d'Aragó. M'agradaria aprofitar el viatge per col·laborar amb ells i oferir la meva ajuda a l'hora de confeccionar i actualitzar els mapes dels Regnes Renaixents.

Totes les rutes dels Regnes Renaixents estan separades per nodes, que vindrien a ser com les típiques caselles dels jocs de taula. Aplicats al mapa real dels Regnes, la distancia entre nodes equival a 10 llegües de viatge. Cada dia, un personatge pot arribar a recórrer 20 llegües (el que serien 2 nodes) i en cas que viatgés en cavall, 30 llegües (3 nodes). Vegeu-ne un exemple gràfic. Imaginem-nos que volem viatjar de Tortosa fins a Barcelona. 60 llegües (6 nodes):



Podeu veure que en cavall ens suposarien dos dies de viatge i a peu, tres.

Cada node té assignat un determinat número de referència. Ens serà útil per orientar-nos quan decidim viatjar i hàgim de triar quina ruta escollir. Posant el cursor a sobre de cada ruta que ens proposen, el nostre navegador ens indicarà un destí en forma d'URL:



Era a l'Urgell (498) i aquestes eren les meves opcions:

20 llegües al nord: 500
10 llegües al nord: 499
10 llegües al sud: 497
20 llegües al sud: 582

"Podeu anar pel camí, al nord, a vint llegües emès", en aquest cas, ens portarà al node 500, cap allà on viatjo ara.

Sabent el número de node i amb un bon mapa (amb els nodes indicats) al costat, no hi ha pèrdua!

Alcaldesses

Ahir al vespre, a la taverna vaig estar parlant amb l'alcaldessa de l'Urgell, Dranda, i Klohita, ex alcaldessa de Lleida. Juntes acabaven de muntar una CdC (Comissió de Comerç), amb la intenció de millorar l'exportació de productes entre una vila i l'altra, per tal d'equilibrar l'oferta de recursos als respectius mercats. Que a Lleida van sobrats de llenya i curts de fruita i al revés passa a l'Urgell, per entendre'ns. En aquest tracte ben bé hi podria entrar Caspe, on gràcies a l'embassament de l'Ebre, hi tenim peix a dojo! En fi...



Avui passo el meu segon dia a la Seu d'Urgell. Necessito recollir diners per poder marxar ben proveït quan hagi de creuar els Pirineus i avui treballo per en Baldric, un conreador de dacsa i blat.

Si demà a primera hora puc trobar queviures a bon preu al mercat, marxaré cap a Carcassonne. Tinc ganes de trepitjar territori francès ja.

De regal, unes dades de l'Urgell sobre el seu cens, irrellevants o no, que m'ha facilitat l'alcaldessa Drana:

Nombre de jugadors de nivell 0 : 265
Nombre de jugadors de nivell 1 : 146
Nombre de jugadors de nivell 2 : 31
Nombre de jugadors de nivell 3 : 3

Desconec el nombre de rodamóns professionals com jo, però.

L'Urgell (La Seu)

Tot just avui tanco la primera setmana de camí però sembla ben bé que l' hagués començat fa un mes. La soledat fa que les hores no passin. A més, el meu estat d'ànim continua trist malgrat els missatges que rebo de Tithiel, cada cop més important en aquesta aventura i companya de viatge inseparable a pesar de la distància. Ho haurem de solucionar a base buidar cervesa, l'elixir preferit de la majoria d'habitants dels Regnes Renaixents, capaç d'enaltir l'optimisme i el bon humor fins l'èxtasi emocional i tanmateix prou perillós per deixar el nostre personatge inutilitzat durant un dia sencer per culpa de la pitjor ressaca.

També he rebut notícies d'en Guifre el Pelós, tarragoní i batlle del Consell del Governador del Comtat de Barcelona, al qual vaig demanar consell arran del viatge. En Guifre m'anima: el fet de desconèixer el francès durant el viatge no suposarà cap problema i, a les tavernes, sempre hi haurà algú que parli l'anglès o el castellà.

A trenc d'alba he arribat a la Seu d'Urgell. Aquí, al igual que a Fraga, tenen un excel·lent verger carregat de fruita i, a priori, hi noto més activitat que a Lleida. Avui treballo per en Gaeta, ferrer i criador de porcs i vaques de l'Urgell.

Quan deixi aquest poble, m'esperaran 3 o 4 dies de camí abans d'arribar al següent, Carcassonne (al Comtat de Languedoc), i he d'aprofitar per preparar aquesta dura etapa que m'espera pel que fa al proveïment d'aliments.

Un home mort

"No sabeu on sou... Només teniu arbres i esquirols com a companyia"

Així resava el meu llibre de ruta tot just quan em decidia a enfilar l'últim tram a abans d'arribar a l'Urgell, l'últim poble que trepitjaré a la Corona d'Aragó abans d'arribar al meu destí final.

Dels viatgers que m'he trobat avui en ruta, un d'ells, Elmejor69, estava estès sota d'un arbre, sense vida. Incapaç d'esbrinar les causes de la seva mort, per primer cop començo a sentir-me fràgil en mig del no res. Ignoro si va ser culpa de la gana o bé d'algun despietat bandit.

Espero tenir millor sort. Reposa en pau, Elmejor69

Els altres viatgers

En el meu llibre de viatge, m'indiquen que durant el recorregut, fins ara, m'he trobat una sèrie de personatges pel camí: Layu, una viatgera francesa de Sancerre (Duché du Berry) i Parras, un rodamón com jo que viu a Lleida. Reconforta saber que no sóc l'únic que viatja o és rodamón per vocació (o equivocació).

És una llàstima que sigui tan sols un novell en aquest món i desconegui si hi ha alguna possibilitat d'establir comunicació amb la gent que em pugui anar trobant en plena ruta. Ep! Que potser sí que n'hi ha alguna... Els fòrums estan plens de paperassa explicativa però això suposaria llegir-me uns manuals que rivalitzen directament (en nombre de pàgines) amb l'obra completa de Tolkien. No, no... el meu nivell "freak" es pot considerar alt, però mai infinit.

L'Urgell, la pròxima (i tercera) parada, em queda més lluny que la resta de viles que he visitat fins ara. Quatre nusos la separen de Lleida i em suposaran un parell de dies de viatge i paciència.

Lleida

Lleida! La catxipanda, lo caragol i els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni! No sabria com descriure-ho, però tinc la sensació que aquí m'hi trobaria com a casa!



Tot just arribar a Lleida, rebo notícies de Caspe. Xatungo em fa saber que ha rebut la meva primera crònica del viatge i la meva estimada companya de taverna, Tithiel, em desitja sort i m'assegura que s'interessa diàriament del meu periple. És encoratjador saber que la meva gent em dóna suport des de la distància i no saben com els ho agraeixo.




El de sempre: si a Caspe hi tenim el riu i a Fraga un verger, a Lleida hi tenen un bosc on t'hi podries perdre. La gent hi treballa recollint llenya però... ah! Condició indispensable: necessites una bona destral si vols treballar-hi (si tens sort, l'Ajuntament te'n pot deixar una). Quan he anat a donar un tomb pel Palau de Justícia del Comtat m'he adonat de la importància de la llenya en aquestes contrades: bona part dels judicis estaven relacionats amb el comerç il·legal d'aquesta preuada matèria. Intueixo que deu resultar bastant profitosa a l'hora de fabricar tot tipus d'estris com barques, rems, escales... i destrals, és clar!


Havent fracassat en l'intent de trobar feina a la mina d'or i al departament d'ofertes de l'Ajuntament, he decidit passar el dia col·laborant a l'església de Lleida. El sou, acostumo a regalar-lo als qui el necessitin més que jo (estem parlant de només 5 escuts que segurament faran molt més benefici a qualsevol captaire que demani almoina) però m'interessa guanyar-me algun punt de "reputació" que en diuen. Aquests punts estan molt valorats als Regnes Renaixents. Alguna cosa n'he de treure d'ajudar a la causa de Déu, no?

Pomes

>>>Enrere queda la Corona d'Aragó.

Un cop acabada la jornada al verger vaig passar per la taverna "El Pony Pisador" (algú hauria de normalitzar urgentment els noms que se'ls donen a determinats caus de la contrada). Rasdruk és l'alcalde de Fraga i l'únic company amb qui vaig compartir unes cerveses a la taverna. De tot el que em va dir, em quedo amb l'acollida que m'oferirà quan torni de Saintes. La resta ho deixo per a la "Revista Casposa" (publicació de Caspe en la qual participaré com a enviat especial a petició d'en Xatungo) en forma d'entrevista.

Ara torno a caminar sol. Em menjo les pomes del verger de Fraga (millors que les de Jaca segons diuen alguns) i fixo la mirada cap a terres catalanes. El pròxim destí és Lleida, al Comtat de Barcelona.

Fraga

Arribo a la meva primera parada sa i estalvi i sense haver-me topat amb cap indesitjable pel camí (...ja arribaran, ja). És hora de conèixer Fraga...

L'estructura dels pobles als Regnes Renaixents és bastant similar: l'Ajuntament, la taverna, l'església... En canvi, a cada vila, hi ha una característica que la fa especial. Es tracta d'algun recurs natural, al qual tothom hi té accés.

A Caspe tenim l'embassament del riu Ebre, on s'hi pot anar a pescar algun que altre peix, que un cop engolit, ens suposarà un augment de la nostra intel·ligència. A Fraga, per exemple, hi ha un verger on poder recollir fruita, aliment que té la propietat d'augmentar el carisma del personatge que el tasti.



Avui, a la taverna "La Cueva de Zurramurdi", els fragatins Hairt i Strongheart comentaven de viatjar fins a Caspe per tornar carregats de peix i matèria gris. Jo he decidit passar el dia a Fraga recollint fruita, a veure si per fi començo a esdevenir carismàtic. Pitjor és robar, tu.

Comencem...

Amb 40 escuts i una llesca de pa a la butxaca inicio el viatge. La meva pròxima parada és a Fraga, a la Corona d'Aragó. Mentre vaig enfilant el camí penso amb la gent que deixo enrere: Tithiel, Princepo, Freetanga, Jesvs_More, Xatungo i molts altres indesitjables que vaig recordant a cada pas i que m'han regalat, a part de moltes cerveses, els millors moments a la taverna del Menso Ciego. Potser m'esperen més amics (o més indesitjables) que encara no conec. Potser només m'esperen bandolers per buidar la meva escurada butxaca.

El cap clar

Avui és el meu últim dia a Caspe, abans d'emprendre el viatge que em portarà a Saintes. Vull estar sol. El cap em demana tranquil·litat i reflexió. He decidit passar el dia pescant a la vora del llac i compartir els meus últims minuts al poble amb els peixos, els veritables éssers racionals de la vila.

La ruta

Ruta fins a Saintes (per nusos)
Vegeu el mapa

Corona d'Aragó:
1- Caspe, 2- Mina d'or, 3- Fraga

Comtat de Barcelona:
4- Mina d'or, 5- Lleida, 8- Pedrera, 9- L'Urgell

Comté du Languedoc:
16- Carcassone, 17- Pedrera, 18- Narbone, 19- Mina de Ferro, 20- Béziers, 21- Mina d'or, 22- Montpellier, 24- Nímes, 25- Mina d'or, 26- Alais, 28- Pedrera, 29- Mende, 32- Le Puy

Duché du Bourbonnais Aubergne:
33- Pedrera, 34- Polignac, 37- Murat

Comté du Limousin:
39- Ventadour, 40- Pedrera, 42- Limoges, 44- Rochechouart

Comté du Perigord:
45- Pedrera, 46- Angouleme

Comté du Poitou:
49- Saintes

La prèvia

Ja queda ben poc. Dilluns és el gran dia. Sense propietats, ni virtuts i gairebé sense diners començo la ruta cap al qui sap què.

Breu introducció

KL2, és el diminutiu de Kläus Llaurador II, Vaig néixer a Caspe. Des d'ençà, sempre m'he dedicat a vaguejar pels carrers del poble i a fer de captaire.

Avui he rebut un mapa mundial dels Reialmes que m'ha obert els ulls. És hora de començar a conèixer món. El meu destí és ara Saintes (Comté du Poitou - Royaume de France). Sense diners però carregat de ganes, estic preparat per emprendre aquesta aventura. Sé què els camins i boscos estan plens de perills, com els bandolers, algun exèrcit de ves a saber quin rei i possiblement, algun control dels mossos d'esquadra. Malgrat tot... qui va dir por?

Renego del nivell 1 i assumeixo la meva condició de rodamón. Preparo el viatge (per nodes*, un total de 49):

* Un node és el nom que se li dóna a cada punt que apareix al mapa.