M'anuncien que Onakel, nouvinguda als Regnes Renaixents, m'ha escollit com a padrí en aquesta aventura virtual. No puc amagar la meva satisfacció i eufòria i ahir mateix ja li vaig enviar un missatge de benvinguda. Llàstima que em trobi massa lluny de Barcelona, el seu poble natal, per oferir-li el meu suport en persona!
Montpellier és capital del comtat de Languedoc però no hi ha vida social. No hi ha habitatges, ni tavernes, ni mercats, ni res que pugui donar la sensació de poble habitat. Només són tres els edificis que omplen aquesta zona sense vida: El Palau de Justícia, el Castell i els Barracons. Vist el panorama, intueixo que voltant per aquí només podria acabar jutjat, avorrit o tancat a garjola.
Queda clar doncs, que aquí no se m'hi ha perdut res. Avui mateix em dirigeixo cap a la meva pròxima parada: Nîmes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada