Lleida! La catxipanda, lo caragol i els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni! No sabria com descriure-ho, però tinc la sensació que aquí m'hi trobaria com a casa!
Tot just arribar a Lleida, rebo notícies de Caspe. Xatungo em fa saber que ha rebut la meva primera crònica del viatge i la meva estimada companya de taverna, Tithiel, em desitja sort i m'assegura que s'interessa diàriament del meu periple. És encoratjador saber que la meva gent em dóna suport des de la distància i no saben com els ho agraeixo.
El de sempre: si a Caspe hi tenim el riu i a Fraga un verger, a Lleida hi tenen un bosc on t'hi podries perdre. La gent hi treballa recollint llenya però... ah! Condició indispensable: necessites una bona destral si vols treballar-hi (si tens sort, l'Ajuntament te'n pot deixar una). Quan he anat a donar un tomb pel Palau de Justícia del Comtat m'he adonat de la importància de la llenya en aquestes contrades: bona part dels judicis estaven relacionats amb el comerç il·legal d'aquesta preuada matèria. Intueixo que deu resultar bastant profitosa a l'hora de fabricar tot tipus d'estris com barques, rems, escales... i destrals, és clar!
Havent fracassat en l'intent de trobar feina a la mina d'or i al departament d'ofertes de l'Ajuntament, he decidit passar el dia col·laborant a l'església de Lleida. El sou, acostumo a regalar-lo als qui el necessitin més que jo (estem parlant de només 5 escuts que segurament faran molt més benefici a qualsevol captaire que demani almoina) però m'interessa guanyar-me algun punt de "reputació" que en diuen. Aquests punts estan molt valorats als Regnes Renaixents. Alguna cosa n'he de treure d'ajudar a la causa de Déu, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada