Arriba oxigen

Mentre faig ruta cap a Béziers, rebo notícies d'Antares, Senyor d'Argven i il·lustre veí del meu poble. Em felicita pel viatge i m'envia ànims per afrontar-lo.

Quan m'assec sota un arbre i aixeco el cap, després de vàries hores en ruta, m'imagino que deuen fer els meus paisans de Caspe. Penso en la gresca i en les animalades que deuen estar dient a la taverna o en els mals de cap que els deu portar el seu negoci... Quina colla! Se'ls troba a faltar. Molt sovint, pensar en els bons moments que he passat al poble, em dóna l'alè suficient per continuar travessant muntanyes. Avui però, la bossa d'oxigen que em faltava es diu Antares.