Tot just avui tanco la primera setmana de camí però sembla ben bé que l' hagués començat fa un mes. La soledat fa que les hores no passin. A més, el meu estat d'ànim continua trist malgrat els missatges que rebo de Tithiel, cada cop més important en aquesta aventura i companya de viatge inseparable a pesar de la distància. Ho haurem de solucionar a base buidar cervesa, l'elixir preferit de la majoria d'habitants dels Regnes Renaixents, capaç d'enaltir l'optimisme i el bon humor fins l'èxtasi emocional i tanmateix prou perillós per deixar el nostre personatge inutilitzat durant un dia sencer per culpa de la pitjor ressaca.
També he rebut notícies d'en Guifre el Pelós, tarragoní i batlle del Consell del Governador del Comtat de Barcelona, al qual vaig demanar consell arran del viatge. En Guifre m'anima: el fet de desconèixer el francès durant el viatge no suposarà cap problema i, a les tavernes, sempre hi haurà algú que parli l'anglès o el castellà.
A trenc d'alba he arribat a la Seu d'Urgell. Aquí, al igual que a Fraga, tenen un excel·lent verger carregat de fruita i, a priori, hi noto més activitat que a Lleida. Avui treballo per en Gaeta, ferrer i criador de porcs i vaques de l'Urgell.
Quan deixi aquest poble, m'esperaran 3 o 4 dies de camí abans d'arribar al següent, Carcassonne (al Comtat de Languedoc), i he d'aprofitar per preparar aquesta dura etapa que m'espera pel que fa al proveïment d'aliments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada